
Cabells nacionals
El dia d'arribar
plovia als finestrals
del passadís de l'hospital.
Un gran Mercedes fosc
a fora va aparcar,
el pare en surt clenxinat.
Amb els altres germans
també havia fet tard,
un naixement no és important.
Les feines de govern
s'han de prioritzar,
som al Madrid del general.
La mare coneixia el seu paper,
i el va saber dur a terme seriosament.
Un jou amb fletxes van ser els teus valors,
els que mai deixaràs de predicar.
Són negres,
com les frases que dius,
i brillen
a la llum del plató.
Són rígids,
com l'audiència que et sent,
i amb caspa,
els cabells nacionals.
La infància et va passar
llegint els teus herois
en aquell pis de sostres alts.
La forma de parlar,
el gest d'anar sobrat,
van anar sortint de natural.
El dogma per xarop
que et fa sentir tan bé
va fer senzill anar escalant
i el camí tortuós
al cim d'aquest mitjà
es va tornar un camí ben pla.
I donant-te el teu pare un cop de mà,
el vol vas aixecar ràpidament.
Un jou amb fletxes van ser els teus valors,
els que mai deixaràs de predicar.
Autor(es): Xavi Canelles