Empordà

Gemma Humet

Mar de fons
rere el verd dels pins,
camps de gira-sols
amagant el seu serrell daurat.

Avi, tu ens vas portar
els ulls mariners
que sabien veure
el que era l'Empordà.

Quan ens duies a la platja
i ens portaves a navegar.
De Cala Montgó al Port del Rei,
la Cova del Drac.
Aquella barqueta que ens semblava
un vaixell mariner
ens convertia en pirates;
bandera d'escuma blanca.
Històries de mars i viatges d'abans.

Sense saber-ho ens portaves
al paisatge de casa
que temps després,
com tu, hem estimat.

Em pregunto...
Ara què en deus pensar?

Vora el port
intento trobar
estrelles de mar
però s'amaguen; qui les fa marxar?

Avi torna'm a portar
allà on vaig jugar,
fes-me recordar
el que era l'Empordà.

Quan ens duies a la platja
i ens portaves a navegar.
De Cala Montgó al Port del Rei,
la Cova del Drac.
Aquella barqueta que ens semblava
un vaixell mariner;
Conquerint caus a les roques.
Fent naufragar velles boies
i convertint el Montgrí en un gegant.

Vas fer-nos de pell salada
presa per la tramuntana,
com la d'aquells déus romans ancestrals.

I ara avi...
No sé què en deus pensar?