
Tu
Tenia terra, tenia cel.
Tenia un arbre i un moixonet.
Tenia cara, tenia nom.
Tenia Sud i tenia Nord.
Tenia dies, tenia nits.
Tenia la Lluna a tocar dels dits.
Tenia somnis, tenia temps.
Tenia Est i tenia Oest.
Lo Sol sempre es pon pel mateix costat
i sempre pedrega als mateixos terrats.
I tu veus passar la vida,
com un zombi, a la deriva.
I vols convèncer-te que tot és mentida,
mentre et llepes,
mentre et llepes la ferida.
Tenia ombres, tenia llums.
Tenia festes, tenia costums.
Tenia veu, paraules i cançons.
Tenia primavera i tardor.
Tenia orígens, tenia horitzons.
Tenia una barca amarrada al port.
Ho tenia tot i no tenia res.
Tenia estiu i tenia hivern.
Lo Sol sempre es pon pel mateix costat
i sempre pedrega als mateixos terrats.
I tu veus passar la vida,
com un zombi, a la deriva.
I vols convèncer-te que tot és mentida,
mentre et llepes,
mentre et llepes la ferida.
I tu veus passar la vida al teu davant,
una gran mentida que vas enllustrar
per poder lluir-la tan brillant
que gairebé sembla veritat.
I tu veus passar la vida,
com un zombi, a la deriva.
I vols convèncer-te que tot és mentida,
mentre et llepes,
mentre et llepes la ferida.
Autor(es): Alfred Porres