Campaners de mitjanit
Amants de mitja tarda
S'asseuen a la meva taula,
Mentre ella els porta les restes
Del meu dinar.
Vull viure sense pressa.
El que no sé no m'interessa.
Quan arriben els campaners de mitjanit,
Sé que et tindré sols per a mi.
El teu cor és gran, sembla no tenir fons.
Dins hi cabem tots,
Però quan es fa fosc i els gats pugen als terrats
Sols quedem tu i jo.
Ja no miro a terra
Quan camino per la Rambla.
No em fa por creuar-nos la mirada
I que em somriguis de reüll.
Un home resignat
No vol renunciar
Al dret a tornar
Al dia en què es va equivocar.
Autor(es): Miquel Vilella
