La línia màgica
La porta s'obre, la muntanya es mostra.
Tindrem poc temps per triar la nostra cançó.
Aclimatació.
El teu menjador, de metall i gel,
Es va tornant de fusta i vi.
La incomoditat també és il·lusió.
Arribem al camp avançat.
Ens llencem al buit: la línia màgica existeix.
Muntanya amunt, perdem el nord.
Desfarem el gel. Sota l'aigua ens retrobarem
Al lloc on el temps es riu
Dels records i dels morts.
Clavem la bandera. Tanques la nevera.
T'ajudo a recollir i a netejar.
No volem baixar.
El cim perillós és el que no es veu,
Però el vull trepitjar perquè sé que hi és.
Miserable és qui sols si toca creu
I que l'amor de l'altre se li deu.
Autor(es): Miquel Vilella
