Temps de dol

L'Espiadimonis

És temps de dol per la música morta,
ara hi ha pors que no saben on anar.
Potser sí, hi ha temps que el temps se'ls emporta,
posem tinta al plor i deixem-lo brollar:

descriurà antics viatges que enlloc van arribar,
mostrarà somiats paisatges que en somni es van quedar,
on els pobles que deixàvem al darrere
ens muntaven comiats espectaculars.

I sé que aquell temps no tornarà,
que la glòria és pels que no es rendeixen mai.

És temps de dol per la música morta,
però tan viu el record d'allò últim que em va dir
en el seu últim sospir però amb la veu forta,
amb una passió ancestral als ulls que em va colpir:

"No hi ha viatger sense camí
i la màgia és oblidar-se del destí"

I sé que aquell temps no tornarà,
que la glòria és pels que no es rendeixen mai,
que la glòria és pels que no ens rendirem mai.