Melmelada, oli i vi
Ens llevaríem tard,
quan el sol ja no ens deixés dormir;
després de tants anys treballats
tenim el dret de fer-ho així.
Prepararia l'esmorzar,
te'l portaria fins al llit
i embrutaríem els llençols
de melmelada, d'oli i de vi.
Tu t'enfotries dels meus cabells
i jo t'idolatraria els pits,
i riuries amb aquell riure infantil
que treu el boig que porto dins.
Ai, si no fóssim tan vells
faríem l'amor com descosits
i embrutaríem els llençols
de melmelada, d'oli i de vi.
Recordes aquell hivern
quan ens vam conèixer i vam prometre amor etern?
Sabíem que etern pot ser l'amor
però mai els amants
poden ser immortals.
Vas dir que mai em deixaries sol,
no et perdono que em mentissis en això.
Després de tants anys de lluitar,
ara que el camí es feia més pla.
Però si hi ha una cuina al cel
i si t'hi han deixat un llit,
et juro que quan vingui portaré
melmelada, oli i vi.
Autor(es): Carles Dordella
