El final del nostre món
Pareixia el final de Camps i Barberà,
però per històries no van xafar el penal.
Jo ho veia per la tele i no podia entendre
com untant a fills de puta, mai no vas a perdre.
I em pegava cabotades, i volia pensar
que el final del nostre món està ahí al caure.
Un dia aquell ministre de l'opus va arribar
i de colp ens va furtar el nostre dret a protestar.
Però sols vore les manis ja em fa reflexionar
que sols llençant paraules anem a perdre.
Quan em pare a pensar em diuen que sóc jove
que els nostres pares ja van lluitar per a canviar les coses
Però sols mantindre un rei ja em fa reflexionar
que el final del nostre món està ahí al caure.
I de sobte va arribar un il.lustre ciudadano,
consens amb els de sempre per tal d'apuntalar-los.
I jo que em preguntava: este a qui vol enganyar?
Vol negar que el seu final està ahí al caure.
Deixa que s'afonen tots tots junts
Nosaltres triarem el nostre futur
el final del nostre món està ahí al caure.
No veus que el món està malalt:
masclisme, feixisme i capital
el final del nostre món està ahí al caure.
Nosaltres seguirem amb les cançons
Espentant a la gent contra el Nostre Senyor
el final del nostre món està ahí al caure.
Autor(es): Josu Miró
