
Sol d'hivern
Ací sentat gaudint del sol
sentint com sagna el meu cor.
Aquelles imatges que ara tornen
em saluden mentre fugen.
I ara jo que es supón que sóc lliure
amb el canó de l'apatia tocant-me els cabells.
Mentre em forces a oblidar tot lo que em plena
tots aquells moments que ja han passat.
I ací gitat al llit de nou
furtant-li vida a un raig de sol
que es cola per l'única escletxa
oberta quan ten vas anar.
I ara jo que es "supón" que sóc lliure
amb el canó de l'apatia tocant-me els cabells
mentre em forces a oblidar tot lo que em plena
tots aquells moments no tornaran.
I ara jo que es "supón" que he de trobar-me
de nou després d'aquest estiu tan poc casual.
Mentre passe els dies tristos furtant la vida
d'aquell raig de sol que em vol matar.
Autor(es): Josu Miró