Com sempre
Tornant cap a casa un matí de juliol
Sense més rumb que un gran mur
Que esclata al davant dels teus ulls
Furgant entre normes murals i dolors
Repetint-me que no tornaré a tastar uns llavis sense nom
I com sempre que he pensat he trobat un forat
Per on enfilar l'alegria que m'has regalat
I com sempre que he pensat he trobat un forat
Per on enfilar…
Sembrarem de llum els camps on creix la nit
Creixerem amb la saviesa del camí
Filant la madeixa del nostre destí
Hem hagut de refer les teles que ens cobreixen en la nit
Perduts de genolls amagats rere el mur
Hem après i hem comprès que només ens queda somriure al futur
I com sempre que he pensat he trobat un forat
Per on enfilar…
Sembrarem de llum els camps on creix la nit
Creixerem amb la saviesa del camí
Autor(es): Kontaminació
