Brusc i salvatge
No sé acceptar el perdó i dir que si,
conjugar un passat que encara és aquí,
sentir quan dius que no tot pot anar bé,
des del balcó no sempre et puc dir adéu
Recolzat doncs, no puc donar-te el braç,
el teu silenci és el meu respir,
si diuen que no podem anar tant lluny
perdrem de vista tots els seus camins.
Nits de retrets i plors endormiscats,
sil·labes noves i vidres glaçats,
serà qüestió de no fer trencadís
i saber parlar en comptes de mentir.
Esborarré els cops que no puc ser jo,
dolçor perduda i glops a contra cor,
si les parets obliden aquells crits
potser tornem a ser aquells dos amants.
Les vesprades seràn lentes
si sabem viure amb la intensitat justa
i els matins ens entendran
com si els perquès no haguessin existit.
Brusc i salvatge el temps.
Brusc i salvatge amor.
Brusc i salvatge tot.
Brusc i salvatge llit.
Brusc i salvatge por.
Brusc i salvatge suor.
Brusc i salvatge fum.
Brusc i salvatge terra.
Brusc i salvatge quan.
Brusc i salvatge sempre.
Brusc i salvatge arraps.
Brusc i salvatge ben pocs.
Autor(es): Marc Ràmia
