L'atles
L'Atles que dibuixam,
el nucli que atravessam,
és la muntanya que construïm,
són les mirades que hem creuat.
Perquè tenim la mateixa ànima, dins dos cossos banals,
perquè tenim la mateixa ànima, dins dos cors cremats.
I és tan senzill perdre'ns les mans
I és tan senzill repetir vells passats
no puc fer res més que dir-te que junts,
partim cap endavant.
Perquè tenim la mateixa ànima, dins dos cossos banals
Perquè tenim la mateixa ànima, dins dos cors cremats.
La gran vida real que sovint ens fa mal.
