Cel·la 72
Camuflat rere els llençols
t'he somiat, un altre cop,
corrents.
Sobre un camp de blat
t'has aturat a recordar
als parents.
I em desperto i miro el cel i desitjo
que tots el plors desconsolats us trobin.
I és quan em frego el front
i descobreixo que ens regalima la mateixa sang.
Necessito dos segons més
notar el fred del terra,
l'aire.
Abreujar el pols del meu pit
i buscar en el somrís
les ganes.
I em desperto i miro el cel i desitjo
que tots el plors desconsolats us trobin.
I és quan em frego el front
i descobreixo que ens regalima la mateixa sang.
Autor(es): Xavi Buxeda
