Pluja de sal
Ficció, llegenda de vidre. Buit de sentits de vida. Antimatèria insuficient per ser prou resistent. Reflex canviant al pas dels dies, preat mite de cendra i carbó, venda de mentides, ara en primer pla hi sóc jo. Pluja de sal, gravetat minvada, claus a l'aire deixen portes buides. Mil capes de covardia i ciment. El teu silenci em crida, espina del meu despertar. Deixa-la escoltar, que ens sobren les meitats en aquest càlid febrer. Pluja de sal, gravetat minvada, claus a l'aire deixen portes buides.
Autor(es): Andrea Mir
