Amor a contrarellotge

Pol Fuentes

Ell s'aferrava als records
com un nàufrag a les restes d'un naufragi,
espantat per la fondària inexplorada
i un horitzó llunyà.

Ella esborrava el passat
com qui escala i té por de mirar enrere,
Veure el buit i entendre que el que havia de ser un joc
ara és un duel a mort.

Ella i ell veien volar el temps,
com papallones incandescents.
Els dos corrien i amb salabrets
es van trobar.

Ella i ell viuen junts,
asseguts sobre les busques d'un rellotge.
Ocupats sense descans ni hores mortes
abans no es faci fosc.

Ella i ell ja han vist volar el temps
com pingüins fugen del desglaç.
Els dos temen el punt final
i ara s'han trencat.

Ell ho guardarà tot
en vitrines envoltant la seva estança
on de nit llegirà les seves cartes
mentre venta el foc.

Ella ho cremarà tot,
cobrirà cada empremta i cada imatge,
cada nom i totes les seves paraules
amb el fum d'un foc nou.

Els va unir l'amor pel temps,
els ha allunyat la por als dies perduts.
I s'enyoren en secret.
Com busques van girant,
com busques van girant.