Sovint diem
Sovint diem això és la fi, cap música ja no controla les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem que escruten l'horitzó, llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben, que amatents escolten allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem, l'amor que aprenem a sostenir contra el caire del temps.
Autor(es): Montserrat Abelló, Meritxell Gené
