
Després de tot
Mira'm als ulls
potser no és pas tan fosc
són núvols de pols
que ens volen sols
Demana-li al vent
que escampi tot el que ara ens fereix
Després de tot encara hi som
Lluny del dolor
dibuixarem un lloc
sense canons ni cels de plom
on junts brindarem
per tot el que ens fa ser diferents
I desbocats riurem al sol
Després de tot
Per més que plogui encara hi som
Fins que s'acabi encara hi som
Continuarem somiant
mentre encara ens giri el món
I dels errors en farem sort
Després de tot
Surt al balcó
respira i crida fort
que ho sentin tots els cors
que es troben sols
I ofega el soroll
que ens ha volgut fer dòcils i tous
si veus que algú t'amaga el sol
fes-m'ho saber si mai soc jo
Autor(es): Setembre