De feres i treves

Setembre

Ara que el sol se'ns posa en línia recta
ara que ja comença a anar tot bé
ara que el fred se'ns ha quedat enrere
ara que l'impossible és als teus peus

Tantes feres
tantes coses velles
m'han deixat espelmes al cervell
Tantes festes
tantes nits despertes
tanta sort que em vessa per la pell

Sempre pensant que no ens calien regles
sempre mirant d'espolsar-nos els mals
sempre esquivant els murs i les trinxeres
sempre esperant que no s'acabi mai

Tantes guerres
tant deixar-nos perdre
esperant que es fongui tot el gel
Tantes treves
tantes lleis perverses
tants incendis vius al mateix temps

Mai hem triat ser foc o ser tempesta
mai buscarem camins on ja hem passat
mai hem volgut saber res del que queda
mai tindrem clar que som provisionals

Tantes lletres
tants milions de segles
han servit per fer-me ser el que veus
Tants problemes
tant jurar per sempre
tant cridar fins deixar-hi la veu