Riu valent, riu de gent
Esclata el crit
comença el pas
s'estreny el pit
el temps se'n va.
El fred immens
el nus voraç
la llum el bes
el gest ferit.
Uns ulls valents
creuen la nit
ratlles de sang
frecs de dolor.
Criden al cel
amb ventre vuit
les mans al vent
i el tast amarg.
La mare prega
l'infant l'espera
trencar la pena
d'aquest ofec.
El gris batec
el fred endins
el cor glaçat
segueix la nit.
A cada pas
la por voraç
el gest absurd
d'aquest engany.
El plor desfet
fa massa fred
un cor se'n va
calla el batec.
Somnis robats
camins trencats
caliu absent
el desconcert.
La mare prega
l'infant l'espera
trencar la pena
d'aquest ofec
La mare prega
l'infant l'espera
juga amb la terra
i oblida el fred.
La mare prega
l'infant l'espera
mira endavant
segueix valent.
