Riu de maig
Sóc aquesta dolça arbreda
que creix en lluna plena
respirant el teu bes
l'alenada pacient.
Ets deliciosa mirada
l'abraçada complerta
l'insistent caminar
del degoteig del temps.
T'endinses entre calmats matolls
del teu perfilat camí
ara ja res és silenci
tot és un tot diví.
Sento els llims que em són amics
nodrint tot el meu cos
vestint la pròpia pell
la pedra i el tamarit.
Trenc de l'alba acaronada
pel teu reflex d'argent
el vent de garbinada
fa un pols al teu corrent.
T´endinses...
Reposen les fulles cansades
sobre els meus peus humits
dansant amb la vesprada
mentre arriba la nit.
El cel frega ara els teus llavis
el rossinyol feliç
observa les muntanyes
bressolant el teu llit.
T'endinses…
