Ànimus
Dansa Quàntica lletres/letras
1. SOLSTICI D'ESTIU
Avui he somiat
que estava a una revetlla de Sant Joan
érem en un terrat
ple de garlandes de colors.
Càlida era la nit,
era el solstici d'estiu.
Màgica nit musical,
gardènies en aigua flotant,
rialles xiuxiuejant
duien l'amor passejant.
Una mirada molt descarada
noto que m'atreu,
ets tu,
vull dissimular
però la força dels teus ulls
és tanta que em fa tremolar.
Tu t'aproximes
véns a buscar-me
amb un mojito a la mà,
estic fosa per dins
faig un posat impassible
em disfresso de dona fatal.
Apassionada i enamorada
no sé què ha passat entre tots dos
que en un segon
com si fos un encanteri
aniria amb tu a la fi del món.
Avui he somiat..
2. QUAN ELS DÉUS CANTEN
No puc evitar plorar
quan m'expliques el que sents,
el riu no li pregunta al mar
quins són els seus sentiments
Diuen que quan els déus canten
ho fan per boca dels ocells
i que cada matí el cant diví
et convida a cantar amb ells.
Home que no pots obrir el teu cor
qui et portarà a visitar l'amor,
al racó més fosc de la nit
pots trobar la claror.
Fas col•lecció d'èxits personals
fugaços com focs artificials
i quan tot s'apaga
et quedes desconcertat.
Potser el teu sol t'enlluerna
i no pots veure l'horitzó
i necessites la boira
per espantar la temor.
No tinguis por a l'aventura
del viatge cap a dins,
que sota la pell s'amaguen
els secrets per ser feliç.
Home que no pots….
3. NOMÉS UNA CANÇÓ
Buscant en l'arxiu del meu cor
només trobo un amor,
serà que algun incendi
ha esborrat tots els records.
Avui, demà i ahir
no tinc més que la teua olor.
Per molt que busco i busco
només trobo un amor.
Deixa'm dir-te que t'estimo simplement,
tan sols serà un moment,
només una cançó.
A les golfes de l'ànima
tinc material de mil colors,
moments de soledat i plor
i dies on llueix el sol.
I tu, has vingut amb el teu foc
i has curat els meus dolors.
Les cendres m'han purificat
i ara volo amb la cançó.
Deixa'm dir-te..
I tal com tot és ara
és com el temps ho ha anat teixint,
un punt del dret i un del revés
guarnit amb punta de coixí.
L'atzar o la necessitat
han volgut que fos així.
Si abans mai no ens havíem vist
és perquè era el nostre destí.
Deixa'm dir-te….
Ros o morè,
ulls blaus o verds,
més alt
menys prim,
tot això és igual.
Allò que et fa
atractiu,
per a mi
és, sí,
el teu vestit blau.
Un dos tres
no te m'amagues més,
al racó
t'has ajupit.
Juguem a l'amagatall
fa temps,
i sé
que ets aquí dins.
Mirant-me de reüll i rient,
te'n fots de mi perquè no et veig.
Amb veu baixa i sorna vas dient
tants eons jugant, com si fóssem déus.
Un cavall blanc,
molt millor
si és
passejant
per la vora del mar.
La capa al vent,
la lluna al cel,
somrius
galopant
i anem a volar.
Autor(es): Lua
