Un cel quadriculat
ada matí quan surt el Sol
esteles de fum venen de l'est
pinten un cel quadriculat
i Gaia em diu que te el cos fred
i el cor glaçat.
Jo ho veig i tu dius que no ho veus
o no t'ho creus, és massa gros,
no vols saber, vols ignorar
tanta perversitat.
No sé qui ens està fumigant
no sé qui ens està intoxicant
però cada dia quan miro el cel els veig
i un núvol lleig m'embruta el cap.
Qui vol impedir la sagrada intimitat
entre la Terra i el Sol
que ens porta cada dia més llum
i crea un camp tan poderós
que ens fa vibrar ben alt.
Metalls pesants, armes subtils
ens van cobrint de densitat
per mantenir-nos adormits,
ara que el món va despertant
de veritat.
No servirà de res la por
ni servirà el control mental
avui, senyors, és massa tard,
la gent s'està desprogramant.
I tot lo vell està caient
mentre el Nou món està sorgint
a cada instant i ens vol sorprendre
no ho esperem però ja és aquí.
Autor(es): Lua
