Cactus

Em sé d'un lloc


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Entra el Sol per la finestra
Ahir no vaig eixir de festa.
Un raig de llum al ull em desperta.
Que bona sensació, badalle i m'assome pel balcó.
"I és que esta deu ser la millor terreta del món!"- pense jo mentre baixe l'escala i m'incorpore a l'escaló del portal.
Tot va guai, res pot anar mal.
Mire al cel, pardalets volant.
Tot és idíl·lic Man
Mentre mire dalt el pas és ferm,
Una altra història baix.
Un peu segueix trajectòria natural del caminar,
l'altre és testimoni del destí inevitable ja.
La sola de la sabata directa a la pasterà,
torna negra la jornà
Ara és quan me n'he adonat.
Gire el cap; contenidor escarbat, és l'advocat? Ara sols fa companyia als gats, està afonat. Víctima de la precarietat.
El xiquet a casa menjant les sobres del supermercat.

I de sobte, vora el riu de La Ribera m'he trobat una lluerna oberta
i un record amagat.
Tenia unes sabates preparades per anar.
Paradís que m'alberga el que vull estimar.

Segona estrofa, continua la cosa.
No pinta tan "hermosa" com creiem,
La vida no és de color rosa.
A rengló seguit, cride a un amic, em dirigisc allí,
al bar a fer-se un got de vi, un tros de pa amb un poc de pernil.
I ho dic així: "Xe, mos dones d'esmorzar xic?"-
"Hábleme en cristiano a mi"- eixe desgraciat em diu.
Em cague en tot lo cagable.
M'alce d'eixe despreciable lloc que em dóna ganes de pegar-li foc i anar-me'n.
La situació és infame.
Recorde lo mal que està el país, eixe enginyer que no té ni per al pis, posant cafés i que té dos màsters.
"Els màsters són per als rics", al final ho volen així.
Vas al banc i la teua beca la tenen els seus fills!
Açò està poc podrit, col·lega
and we don't give a shit.
No podem seguir així.
Tot no és tan bonic com este matí.
Mos tenen ofegats, no podem ni reaccionar. Ens tenen ben nugats.
Subsistint ja estem prou ocupats.

I de sobte, vora el riu de La Ribera m'he trobat una lluerna oberta
i un record amagat.
Tenia unes sabates preparades per anar.
Paradís que m'alberga el que vull estimar.

I de sobte, vora el riu de La Ribera m'he trobat una lluerna oberta
i un record amagat.
Tenia unes sabates preparades per anar.
País de l'olivera el que vull estimar.

Jo em sé d'un lloc on tot ho pots portar,
on pots anar nuet i caminar descalç.


Autor(es): Cactus