Cançó cíclica de la mata de fenoll

Dani Miquel

Primavera
Ella i ell, un airet ben dolç
Em diu que avui, ens trobarem tots dos
Una llum ben clara, em diu que ara ens veurem la cara.
Un cantar molt sorollós em diu que sempre ens alegrem molt.
M'estire, m'allargue, em lleve la pols

Em vesteix amb flors de color groc,
Sóc la mata de fenoll.
Un batec pujat de to, em diu que estic content i també nerviós,
Un deliri tendre i mans em diu que arriba el temps de l'embriac
Un esclat ple d'espera em diu que sóc l'amant de la primavera
La mata de fenoll.

Estiu.
A l'estiu esteu, si l'estiu és teu
On diu piu pot dir xiu.
Ai, Pep, Pepiu! A l'estiu, tot el món viu.
Davant l'espill, un pebre escriu
Mirant un grill negre que diu:
Ai, Pep, Pepiu! A l'estiu tot el món viu.
A l'estiu piu, piu piu pepiu!
Ai, Pep, Pepiu! A l'estiu tot el món viu.
De nit la merla és una perla
Que un dia es besa sense ser presa.
A l'estiu piu, piu piu pepiu!
Ai, Pep, Pepiu! A l'estiu tot el món viu.
I el seu merlot de dins un clot
Amb un calçot buida el seu got.
A l'estiu piu, piu piu pepiu!
Ai, Pep, Pepiu! A l'estiu tot el món viu.
I un verderol encén la traca
Quan veu la col amb la matraca
A l'estiu piu, piu piu pepiu!
Ai, Pep, Pepiu! A l'estiu tot el món viu.
Per una anella que no es fa vella
Una rantella ensenya una mamella.
A l'estiu piu, piu piu pepiu!
Ai, Pep, Pepiu! A l'estiu tot el món viu.
I sense escala dibuixa en dansa
Un andragó que va descalç
Una tomaca fregant la calç
Amb l'espigó d'un pam de dacsa.

A l'estiu piu, piu piu pepiu!
Ai, Pep, Pepiu! A l'estiu tot el món viu.
I creix l'arròs llevant serreig
Si el riu va gros dal la figuera
L'aigua cantant veu que no espera
Cec si va sec, cec no m'hi veig
A l'estiu piu, piu piu pepiu!
Ai, Pep, Pepiu! A l'estiu tot el món viu!
I al niu teniu fresca la brossa
Més gran que el piu la bossa grossa
A l'estiu, diu la figa al piu:
Ai, Pep, Pepiu! A l'estiu tot el món viu!
A l'estiu piu, piu piu pepiu!
A l'estiu piu, piu piu pepiu!

Tardor
Suspirum vulgare
Ah, umbel·lífera aromàtica!
Oh, carminativa dolçor!
Tu condimentes la nostra existència
I ens ajudes, ai, a pixar més fort!
I seguirem un ritme periòdic, cadència de floració,
Com els ocells que migren en sentir l'hora marcada,
Anirà l'enamorat a buscar-te, per tal d'ésser amb vós.
Ni el cant d'un petit verderol l'ha de distraure,
Ni tota la força ben viva del riu més devastador!
Vens d'un temps de sequera,
Demà, ja et vindrà la son.
Au, Fenollet bonic, alegra't ara i renta't la cara!
Remulla el fonollar la lúbrica tardor.
La pluja vital ens para la terra, de gala, umh, amb la millor saó!

Hivern
Flocs de nou damunt el verd
Fan tot blanc el llit del riu
Quin gener més fred enguany
Di la serp del cau estant
I el fenoll que no té abric
Ni barret ni un "miser" guant

Diu: redeu m'estic gelant.
Flocs de neu ja fan un toll
Quan la nit s'engula la llum
I a la vila els fumerals
Tiren foc en lloc de fum
L'endemà quan ix el sol
El mussol fa l'últim vol
L'estornell un estornut
La puput tot seguit
La gallina diu salut
I el fenoll: ai! Quina grip
Floc de nou ara són gel
I un pastor prova a esquiar
Cau de cul ran del fenoll
Que malgrat estar tot ert
No ha perdut el bon humor
I li diu: ai bon senyor
Amb un peu jo ho faig millor.