Pont de neu
He fet aturar el motor només d'entreveure el porxo.
Pluja fina, des del cel, prova de desfer la neu.
La cortina dels veïns transparenta una mirada,
i un silenci humit i blanc surt espès del fons de casa.
I a dintre tot és quiet, allà on l'oncle ho va deixar.
I a la taula del racó, hi ha un rellotge que s'adorm.
Pluja fina, des del cel, prova de desfer la neu.
I pel finestral obert entra boira al menjador.
El caliu del foc encès pinta les parets de porpra.
Quan entro a l'estudi vell, noto olor de fusta humida.
A l'atzar, he obert el pany d'un calaix que grinyolava,
i n'he tret uns papers grocs, corcats d'anys, de pols i d'ombra.
Hi va escriure l'oncle, amb por, un matí plujós d'hivern,
que no entenia per què els rellotges s'adormien.
Pluja fina, des del cel, prova de desfer la neu.
I pel finestral obert entra boira al menjador.
I un calfred em tensa el coll quan em sento respirar.
Des que sóc a Pont de Neu, passa el temps i jo no ho sé.
Pluja fina, des del cel, prova de desfer la neu.
I pel finestral obert entra boira al menjador.
