Provarem de descansar
Esperem impacients un moment que
ens porti calma i descans,
que ens mostri que finalment
n'hem sortit i hem pogut tirar endavant.
I veure que hem prosperat,
guanyant saviesa amb els anys,
que hem arribat fins aquí,
intuint que tot l'esforç ha estat real.
Que aquí no val a cedir,
que aquí triomfem els més forts,
els que no ens aturem mai
i lluitem fins a guanyar l'últim combat,
desafiant els rivals o
el gran criteri dels Déus.
I ser de cop els millors,
contemplant amb orgull el nostre afany.
I a vegades la vida no és tant,
però hem crescut per no fallar.
I esperem que algú ens ajudi
per seguir sempre endavant.
I ens apanyem com podem per
sobrepassar els entrebancs,
per, si algun dia fallem,
que ens puguem recuperar sense dolor.
Perquè busquem ser immortals,
ser venerats amb el temps,
a base de persistir,
demostrant que hem sigut grans com ningú abans.
Però tot trontolla un instant
quan ens sentim esgotats,
quan ens donem per perduts
i augurem el nostre gran final.
I a vegades la vida no és tant,
però hem crescut per no fallar.
I esperem que algú ens ajudi
per seguir sempre endavant.
Però es tracta de seguir lluitant,
de no abaixar mai el cap,
d'insistir fins que no calgui
recordar que ho vam provar.
I, si mai perdem les forces,
Provarem de descansar.
