Podria ser demà
Potser només era un miratge,
però un moment ho he sentit.
He vist un lloc on les persones s'estimaven
i no era molt difícil ser feliç.
Uns no eren superiors als altres.
Els drets eren per a tots iguals.
Tothom tenia tot el que necessitava:
qui manava era la solidaritat.
Tot i que sembli inassolible,
un món millor, el podem crear.
Sumant les diferències podria ser possible
I de tots és la responsabilitat.
És cert que corren temps difícils
i el futur es veu cada cop menys clar.
Però no seria encertat negar-se a creure
que un dia tot això podrà canviar.
La història ens és favorable.
No són pas poques les batalles que hem guanyat.
I el que sempre ens ha donat tota la força
és el compromís de ser comunitat.
Fem que totes les injustícies
no hagin succeït en va,
i sentirem orgull al poder deixar en herència
un futur millor per tots els que vindran.
Ja fa molt temps que el poble anhela ser lliure,
sabem que mereixem molt més i no ens resignarem.
De les cadenes i els paranys farem bastides
i junts construirem un món on es visqui amb dignitat.
I aquest fugaç i preciós miratge
és un futur per molts desitjat
que a poc a poc esdevé real
a base de consciència i treball.
I a aquells que ens ha captivat la imatge
d'un nou present pròsper i brillant
tenim clar que volem arribar-hi
i mai no deixarem d'avançar.
