Crònica de viure
Un dia més, un dia menys al calendari
Clavant les urpes de nou a aquest naufragi que,
bonic calvari traïdor, s'obre amb el dia exigint
que m'empassi les perfídies terrenals del matí
Notícies fresques, fictícies comèdies
Irreverents mentides de pa sucat amb oli
Esmolant el 'boli' per descriure aquest martiri
Em queda l'exili d'uns versos que omplen els folis
Prou, stop. Tenim el funk, cabrons
Desperto i sento amb la rutina com venen el fum... no!
Amb les parpelles suplicant-me que es fonguin els llums
Contraataco amb les sonores movent els talons.
Visc a contrarellotge en un frenètic trànsit
Entre vagons, apunts, retards, copes i pànic
Però tinc (ben) clar que aquesta angoixa em dóna forma.
Canviant derrotes per victòries, fent-ho per norma!
Hem esmicolat les hores
Amb elles hem perdut el temps
Dels bocins n'hem fet pedaços per tapar les mancances
Si no et trobes, (atansa't). Pren el present!
Hem fet beats dels fracassos
Per forjar nous martells del fred
"Que si discos, que si barres... i si et quedes i pares?"
tenim refugi, companyia, ens enredem i tirem pel dret!
Em repeteixen frena frena frena, frena 'nanu'.
Potser sí que hauria de deixar-ho?
Ja però sols pensar-ho, se'm travessen les paraules
I prefereixo perdre amb dignitat, que abandonar-ho
No, no descansem dormint, no descansem als llits,
Ens alimenta l'escà_ i el blues fa de coixí
El sol es pon i amb ell el tret de sortida
Ritmes i rom, tenim domesticats els neguits!
Simone, Shaffer, Franklin, Rita i Small
Les veus salvatges, la nostra companyia.
Fitzgerald, Chapman, Vaughan, Baez i Jones.
Himnes i lluita.. foc. Les melodies.
Sóc, faig, cremen els versos
Vull, vaig... queden els trossos
Amb cada nova frase fugaç, ens queda aprendre
Però del poc que tenim, en fem esforços!
