Cançó dels traginers
Un dilluns, al dematí
n'es principi de setmana,
i agafí jo el picador,
de dret a rentar bugada
a la bassa del molí,
que el camí ral hi passava.
Mira, no et casaràs, no,
amb aquell que tant t'agrada.
Hi va passar el traginer,
quatre matxos que ell menava.
-Traginer, lo bon traginer,
voleu que us renti les calces?
-I com me les rentareu
si aquí no en tinc jo cap d'altres?
-Si vols, jo et deixaré
unes faldilles d'indiana,
uns enagos de serrell
que peten a mitja cama.
Com no era la seva amor:
-A mi me les han rentades.
-Traginer, lo bon traginer,
voleu llogar una criada?
Com no era la seva amor:
-Ja en tinc una de llogada,
guanya tres duros al mes
que és una rica soldada.
Jo m'hi llogaré per dos,
que és mig duro la setmana.
Com no era la seva amor,
a la bassa l'ha tirada,
i a la bassa del molí
que el camí ral hi passava.
La gent a mi m'està dient:
-Com menes els matxos magres?
-Això ho fa el tant treballar,
donar-los tan poca grana,
anar-los tant a cavall,
molts cops quan porten les cargues.
La vida dels traginers
és una vida molt magra,
les auforges, clot de bast
amb el pa i les arengades,
i la botella de vi:
això que no faci mai falta.
Autor(es): Cançó popular
