Refugi

Inèrcia

Me n'he d'anar, desitja'm sort.
Sents com tremole de la por?
És tan estrany marxar d'ací només per a poder tornar...

És córrer o morir,
lluitar per existir,
es fa tan dur fugir d'allò que estimes més...

Tota mullada i coberta de fang,
la filla al muscle, tractant de somiar.
De tren en tren, on aniré?
Creuant mil deserts i muntanyes,
submergir-me en aigües congelades,
en meitat d'una nit de gener.
I tot i així no tinc fred.

Perquè el teu record serà com un far,
la força i l'espenta per continuar.
No sé com però hui puc sentir
que no estic a soles en el llarg camí.

Encara que estàs lluny,
el meu refugi eres tu.
Vaig fer una promesa i la pense complir.

Per fi arribe, plena d'esperances,
ja es veu la llum al final del camí.
Batega un cor dins del meu pit
que hui encara creu en milacres,
però em trobe les portes tancades,
no sabia que el cel i l'infern
estigueren tan prop.

Perquè el teu record serà com un far,
la força i l'espenta per continuar.
No sé com, però hui puc sentir
que no estic a soles en el llarg camí.

Odie este espai, odie este espai:
l'espai entre tu i jo.
Si et torne a abraçar
la nostra abraçada serà...
Una abraçada que no s'acabe mai.