Camins creuats
De cop!
En un moment camins recargolant-se es creuen
Tots dos!
Desconnectant del kaos en un petit carrer
I alliberen l'instint... i deixen sortir...
La tensió que porten dintre
I són!
La humanitat i la passió xocant les mans i volent...
Existir i cridar i tocar i sentir
què estan vius
i lluitar i sortir i plorar i superar
i saber...
Que si els pols s'estan amb el temps desgelant
És inevitable el principi del final
En un moment camins recargolant-se es creuen
Tots dos!
Desconnectant del kaos en un pis de lloguer
No saben com ha passat, ni si tan sols han fet bé
Pot ser que sí... pot ser que no...
Pot ser que cremin els llençols aquesta nit entre els dos!
Camins creuats i el destí accelerant!
I més tard quan ja estan dormint
Un despert mira a l'altre fent
la reflexió de què aquell instant
no és un compromís sino que estàn intentant...
Existir i cridar i tocar i sentir
què estan vius
i lluitar i sortir i plorar i superar
El fet que ells dos decideixen quin camí agafar.
