6 segons
La cambra fosca del desig
té una finestra mig closa
però no vull acabar-la d’obrir
vull una llum mig difosa
per tenir-te entre les ombres
escoltant la teva pell
intuir-te en la penombra
fins que s’acabi el rampell.
La dansa estranya de l’amor
té moltes formes
la nostra és silenciosa i subtil
i no té normes
I ens trobem sense voler
veig la sal en el teu cos
floten les paraules sense veu
una tarda d’agost .
I em mires i tot, tot somriu
i et miro i tot en tu és estiu
t’invoco des de l’ànima
i et trobo sempre
dins la cambra on ja fa temps
que et sento tan viu.
No se dir-te res més
ni prometre’t gran cosa
només voldria ballar amb tu
dins d’aquesta cambra closa
només una nit, només una vegada
enredant les mans als teus cabells
sis segons d’abraçada.
