Cançó de sorra

Ricard Puigdomènech

El temps ha encallat en el rellotge de sorra,
s'omplen les petjades d'escuma salada de mar.
estrelles vanitoses s'emmirallen en l'aigua,
amfibis petits escapant quan s'apropa una mà.

Nits venturoses prenyades de nous dies,
s'ha quedat enrere el fred en arribar la calor,
quan entri l'estiu sortirem de casa,
fins a arribar a la costa on el darrer horitzó,
com cada any, s'hi espera..., com cada any.

A Sant Antoni, el mar, antic com el món.

Nits de calor, castells de sorra amb runes en acabar el dia
nits de calor, sal a la pell, somnis als ulls, sorra a les ungles.

Observo la calma de l'ona més alta, de la vela blanca,
de la gavina surant, sota aquest cel càlid,
sento el meu rostre pàl·lid i en els meus ulls metàl·lics,
el coure del mar.

Els dies més curts fecunden nits més llargues
i altres paraules velles per no seguir mentint,
on hi ha fe... (on hi ha fei hi ha esperança)
i plena confiança de la que ens trobarem aquí.

Sal a la pell, somnis als ulls,
sorra a les cuixes.