Roselles
Quan vegis que tot és fosc, que tot allò que importa s'enfonsa a poc a poc
però t'hi agafes amb força, i caus. Vius ideant històries que no has viscut ni podràs viure mai
Potser hauries de buscar algun camí que et porti cap allà on no has anat mai
Posant noms a aquells monstres que no et deixen ser qui ets, algú que ben segur podria viure
del present.
Que el sol embolica les penes, les abraça i les besa fins que donen pas als plors.
I els plors es transformen en roselles, d'un vermell que un mal dia no podrà pas apagar.
Al viatjar pel nou camí pot ser que t'entrebanquis i et facin por els matins. Però així
entendràs que els dies mai són idíl·lics per tothom.
Precisament la vida consisteix sempre en això
No miris amb tristesa els dies que se'n van perquè el que has viscut ja no t'ho prendran
i el que ha de venir pot ser que s'escapi. Segueix avançant!
Que el sol embolica les penes, les abraça i les besa fins que donen pas als plors.
I els plors es transformen en roselles, d'un vermell que un mal dia no podrà pas apagar.
I així és com viurem la vida, impedint que el cor creixi i es torni gris i avorrit.
De nit, comptarem cent mil estrelles, i viurem el nou dia com si es tractés del primer.
I viurem el nou dia com si es tractés del primer, i viurem el nou dia com si es tractés del
primer.
