Sedició
Hem heretat el corral,
amb quatre canyes quedarà com cal.
El podrem llogar per un parell de figues.
Caps de setmana,
una llauna de sardines.
I això que la padrina no volia
-No sóc prou home per la teva filla?
D'acord que no sóc cap sant,
però tu com pots ser tan arrogant?
Sort que ha arribat la primavera,
amb la boira vaig perdre la la cartera.
Per Nadal ja no quedava llenya
i vam haver de sopar cadernera.
Sant Esteve va haver de tornar enrere
però es va trobar un tall a la carretera.
Portem una setmana a l'estació f
ent cua per si arriba el tren del carbó.
L'única estufa és la cafetera,
des d'octubre que no tinc trempera.
Estic per tirar-me al pou
però tampoc això no em ve de nou.
Tinc por que em deixi la dona,
si s'entera segur que no em perdona.
Crec que he perdut els nens,
els estalvis i els cabells.
Crec que em donaré a la fuga,
dir la veritat és una tortura.
Però no se com faré els calers,
li demanaré a ella si no li fa res.
Però és que està tan cara la vivenda
i jo no en tinc ni per un xiclet de menta.
Qui pogués tornar a l'úter matern
i viure en un orgasme etern.
No sé com he arribat a la ciutat.
Lo tren estava sempre parat.
A Móra ja hi havia una gentada
i a Falset s'ha desmaiat una iaia.
Per fi he sortit a Pau Clarís
i m'ha semblat que l'aire estava gris.
Després he extraviat una sola
i m'he hagut de lligar el peu amb una tovallola.
Jo volia arribar fins a la mar
però no m'han deixat passar.
Perquè hi havia una manifestació
i m'han detingut
