Copes de vi
L'estiu de les panes en cotxe,
de les hores suant sota el sol.
L'estiu de l'amant francesa,
de les copes de vi al balcó.
L'estiu de la grip assassina,
dels petons oblidats pels racons.
Jo volia escriure una història que la vaig oblidar en un segon.
Quines maneres que tenien els seus petons de mel,
que de sobte es transformaven en un fred ganivet.
Quines maneres que tenia el seu posat dispers,
que em va prendre les tonades més boniques que vaig fer.
L'estiu dels cafès al Miami, adormit i despentinat.
L'estiu de boges matinades, xerrant amb l'Andreu al costat.
L'estiu de les platges perdudes, de les pizzes de barra de bar.
Jo volia somriure per dintre, però tenia el meu cor oblidat.
Quines maneres que tenien els seus petons de mel,
que de sobte es transformaven en un fred ganivet.
Quines maneres que tenia el seu posat dispers,
que em va prendre les tonades més boniques que vaig fer.
