El poeta del carrer del vent
Quan surti el sol el primer dia d'estiu,
recorda el temps que vam fer junts camí.
Quantes rialles van ploure de nit,
quantes onades van desfer-se.
Érem eterns, fills del millor destí,
ballant per sobre dels núvols més prims.
Érem poetes, de mots ben senzills,
escrivint la vida simplement vivint.
Quan surti el sol el primer dia d'estiu,
no cantis sol amb els astres.
Esperem junt al vell piano assegut,
vindré suau a besar-te.
