Joan de Cal Sastre
Pels voltants ja s'escolten,
cançons de Supertramp.
Ara ve l'últim revolt, ja pot veure el Montsant.
Amunt, puja amunt amb un cotxe vermell.
Secrets de nits d'estiu, l'esperen impacient.
Baixa ràpid les finestres, des d'aquí el mon és millor.
A Cal Sastre ja l'esperen, per guarnir amb el vi els seus mots.
Desig, hi ha desig de riure fins morir.
Ritmes de sobretaula ja sonen amb els dits.
Mentre hi han estrelles escampades en un cel de matinada, dins del clot d'un bell cirer.
Cauen serpentines d'entre els arbres, mentre el Joan fent ritmes càlids crida fort a cor obert:
"la vida pot ser curta, però el què es fa en ella etern".
