Horitzons despentinats
La podies veure sempre solitària,
badallant amb els cabells despentinats.
Bevent un cafè amb regust de primavera,
contemplant amb ulls cansats el seu voltant.
Va decidir marxar, a països on pogués seure a les estrelles.
Es va posar a cantar i no pararia ni per respirar.
Va creuar noves ciutats, deserts, muntanyes,
per trobar nous horitzons darrera el mar.
Va besar a tants amants com llocs estava,
que oblidava l'endemà rere el seu pas.
Va voler volar entre espurnes d'allò que tant desitjava.
I va seguir viatjant, no pararia ni per descansar.
Una nit sobre un turó, contemplant la lluna plena,
va enterrar totes les pors, dient: "tot allò que busco està dins del meu cor".
Va deixar totes les coses que pesaven,
doncs amb tot allò que duia dins del cor.
Va trobar un camí de flors per tornar a casa,
que era allà on ella veia els horitzons.
Va començar a ballar, junt amb guspires dels seus giravolts.
Va seguir somiant, i no pararia fins a despertar.
Una nit sobre un turó, contemplant la lluna plena,
va enterrar totes les pors, dient: "tot allò que busco està dins del meu cor".
Una nit sobre un turó, contemplant la lluna plena,
va enterrar totes les pors, dient: "tot allò que busco està dins del meu cor",
dient: "tot allò que busco està dins del meu cor",
dient: "tot allò que busco està dins del meu cor".
