Or
Obre els ulls com un mussol
i veuràs que no estàs sol.
I si plores amb desconsol
et taparé amb el millor llençol.
Qui ho diria, de ser un petit pinyol
ara ja has florit com un gladiol.
Flors, violes i romaní, ens has fet embogir
Flors, violes i romaní, això ja no té fi
Quina naturalitat en trencar els protocols,
reacció en cadena en sentir els teus udols.
Nosaltres posarem el llaç en el nus i el desenllaç,
després tu el seguiràs i decidiràs.
Flors, violes i romaní, ens has fet embogir
Flors, violes i romaní, això ja no té fi
Oooh quin moment, aquell que em vas gravar a la ment.
I és que ens fonem, gaudint del teu talent innocent.
Flors, violes i romaní, ens has fet embogir
Flors, violes i romaní, això ja no té fi
