Masurca de l'agredolç
Un dia en la casa alta,
un dia que feia feia molt de fred,
allí tots els que anaren
a excepció de "uno" prengueren el pet;
el vi sec i la mistela
per allí rodaren sense discreció,
i ballaren la tarara
encara que alguns veien dobles els rejols.
- Vinga eixe deu - exclamava Rafael -
que eixe vi sec a mi no em deixa fer vell -
-Prove este got, vinga calla home i beu -
I "aixina" comença l'acte
que deu titular-se: Eixe cap és meu.
Un dels quants més pintureros,
dels més patateros de Beniatjar,
anaren a lluir el garbo
i la gatxa-miga no la van tastar;
i Torres balla la rumba,
xumba que te xumba, balla un xarleston,
i al molí s'encaminaren
i el moliner balla el ball-botó.
Mentre que el ball
d'aquell pobre moliner,
veieren un mascle
i amb ell que es van fer,
allí el mataren
i en la paella el van posar,
i menjant-se la paella
ja veuran senyores "lo" que va passar.
Quan amaneix la paella
tan majestuosa i bona per Déu,
el moliner ell que es fixa
i "enseguida" explica - eixe cap és meu -
- Vinga home faça un "trago" -
I el senyor Monago li va contestar:
- Eixe conill "caballero"
l'hem comprat "mosatros" de Beniatjar -
- Que no senyor -
el moliner contestà
- eixe conill no és de Beniatjar,
que és el meu mascle,
que jo el conec per el cap –
L'home es tornava "loco"
- Les meues conilles qui les arreglarà? –
Autor(es): Tia Carmen la de Perol i de Tia Mercedes la del Fuster,
