Jota de la Serra
A la mar que te'n vages no em dónes pena,
deixa'm farina i oli, diners i llenya.
Les xiques dels Alforins
tenen la panxa pelà,
de treure l'aigua del pou
i pegar tanta panxà.
A la mar que te'n vages no em dónes pena,
deixa'm farina i oli, diners i llenya.
Més m'estime ser pastor
i anar per eixes muntanyes
que no segador d'arròs,
que piquen les cutimanyes.
Cap ací, cap allà, marxa Felicià,
espolsant-se les puces a la pallisa.
Marieta filla meua,
no jugues amb la farina,
que totes es casaran
i tu et quedaràs fadrina.
Arromanga't Marieta més amunt del melic
i veuràs quina tecla tocarem esta nit.
