Temps
No el veus tampoc el sents,
dia a dia el tens present.
No et manté, no et fa qui ets
sols perdre allò que no tens.
Creus que ha passat, que ha volat
però eres tu qui vola amb ell.
El dia expira, penses que has fet...
Hui ens guien les coordenades
d'aquests temps frenètics que ens instauren.
Trenquem el ritme, donant eixida
als motius que ens fan sentir-nos vius.
Viu amb tu i d'ell depens
conscient que no permaneix.
Pensant amb ell no vius tranquil,
la incertesa et fa sofrir.
Estàs pendent del que vindrà
sense apreciar aquest instant.
El dia expira, penses que has fet...
Hui ens guien les coordenades
d'aquests temps frenètics que ens instauren.
Trenquem el ritme, donant eixida
als motius que ens fan sentir-nos vius.
I trobar...
No buscar la sort,
sentir cada pas,
el tacte més suau,
cada cop més pau.
I trobar l'origen dels fets que avui perdem,
presenciar el cicle malgrat tot es mou per un sender.
No poder triar el moment que desitges parar,
perquè aquest present s'esfuma com si res.
Hui ens guien les coordenades
d'aquests temps frenètics que ens instauren.
Trenquem el ritme, donant eixida
als motius que ens fan sentir-nos vius.
Autor(es): Diàspora
