Neix
Neix la flor que em porta la vespa que em vol matar,
va ser una nit fantàstica però avui esputo quitrà.
Virilitat de vidre i un nus al pit de no plorar,
emociona'm fins a estripar-me, desfés-me mal.
Pinto paisatges amb cançons tacades de fum gris,
de repressió i de bombes ja en sabem prou a aquest país.
La música em fa lliure quan entenc que em fa feliç,
a Mudats de pell vaig entendre que aquest era el camí.
Però d'estimar als avis cada cop en vull saber més,
quan defalleixo de cames i cap i cor em miro sincer.
La migdiada, innegociable, és el més gran dels plaers,
tot això són coses que topen amb mi com ho fa el vent.
"Mira'm i jutja'm que tinc un crit al coll per escopir,
mai una vaga serà motiu de presó per cap amic i amiga,
he fet de Diòptria de Pau Riba company de viatge i de dormir,
perquè són versos que els escoltes i penses «M'han foradat el pit»."
Veure't, conèixer-te i seure a beure vi en un bar de menú,
compra't un peix de colors que et miri estúpid com jo a tu.
Una planteta al balcó: la del riure i la vida i la salut,
tinc la mirada cansada però cap minut perdut.
Però d'estimar als avis cada cop en vull saber més,
quan defalleixo de cames i cap i cor em miro sincer.
La migdiada, innegociable és el més gran dels plaers,
tot això són coses que topen amb mi com ho fa el vent.
