40
Quan la paciència
supera els límits de la ficció,
quan dos i dos no son quatre
tu sense immutar-te
actues com si això no fos nou.
Tu, que desprens rebel·lia
que lluites per viure
en un món allunyat de la por,
contagia amb el teu somriure
aquí un humil servidor.
Quan reescrivim la història,
quan fem honor per la memòria
dels qui no van ser titelles en aquells 40 anys
tornarà la veu al poble
tornarà la veu de Lorca.
Latent en un puny
l'orgull que no ens prendran mai.
I tu de sobte
t'encens i mires pel balcó.
La gent de sempre,
la que t'ha vist créixer
i no hi falta ningú.
Venim en nom dels qui vam deixar enrere.
Som tantes veus que farem tremolar
la més inamovible de les pedres
d'aquests murs que ens volen fer esclaus.
Quan reescrivim la història,
quan fem honor per la memòria
dels qui no van ser titelles en aquells 40 anys
tornarà la veu al poble
tornarà la veu de Lorca.
Latent en un puny
l'orgull que no ens prendran mai.
