És molt car viure
Avui és la festa del dia dels morts,
en el cementiri ens hi trobarem tots.
Parlarem de la resurrecció de la carn
i de què és molt car viure.
Viure de franc, sí que és una sort,
viure de lloguer és pitjor
que estar mort.
Esborra aquesta cara de satisfacció,
no saps que és molt car viure?
És molt car viure,
però es que morir
és prohibitiu.
Tothom es preocupa pel càstig diví,
però ningú se'n recorda
de la casa de pi,
l'autòpsia, l'esquela
i el convenciment
de què és molt car viure.
Després el notari espera al despatx
per comunicar les últimes voluntats,
els sues honoraris són un disbarat
que fa de molt mal descriure.
Com lapes a la vida ens agafem,
quan qui sap si de morts
ens alliberarem,
deixant l'ai al cor
dels pobres vius
que ploren
i cobreixen les despeses
de l'enterrament,
fregant-se les mans amb
el pensament
de cobrar l'herència religiosament
amb les mans ben lliures.
Pobres infeliços, que en són
de xoriços,
quedaran de glaç, amb
un pam de nas.
Només un epitafi dirà, telegràfic,
"És molt car viure".
És molt car viure,
però es que morir
és prohibitiu.
En Pere Picó, català de pro,
trenca la guardiola amb ressignació,
l'àvia li va dir, abans de morir,
és molt car viure.
Tot és molt car, això ja ho sabem,
tots l'acompanyàvem en el sentiment,
en mig de corones i sants sacraments
qui es pot somriure?
Com lapes a la vida ens agafem,
quan qui sap si de morts ens alliberarem,
deixant l'ai al cor
dels pobres vius que ploren
i cobreixen les despeses de l'enterrament,
fregant-se les mans amb el pensament
de cobrar l'herència religiosament
amb les mans ben lliures.
Pobres infeliços, que en són de xoriços,
quedaran de glaç, amb un pam de nas.
Només un epitafi dirà, telegràfic,
"És molt car viure".
És molt car viure,
però es que morir
és prohibitiu.
