Qui érem abans
Medito i m'adono
del que faig jo aquí,
lluny de la ciutat
i el consum,
i de totes les coses
que ens fan oblidar
qui érem abans.
Crec que m'hi arriscaré.
I hi viuré per un temps
i em trobaré a mi mateix.
Cridant a la immensa nit
sento que ja sóc aquí.
Camino i veig
l'aigua com brolla
per les parets
formant petits miralls
que em diuen quina cara faig
i em mostren la fragilitat
de l'home de l'evolució
que fugí com un desertor.
Somriu i gaudeix
del teu voltant,
obre els ulls i mira,
la teva realitat és al teu davant.
Valls i muntanyes,
l'aire i el vent
em fan sentir
com un ocell,
que viatja a un temps oblidat
travessant els espais més enllà,
lluny de la civilització
volant lluny sense por.
Somriu i gaudeix
del teu voltant,
obre els ulls i mira,
la teva realitat és al teu davant (x 2).
Al teu davant
somriu i mira.
