Cant al ras
A la porta de ta casa
naixen dos camins;
un puja a la muntanya
i l´altre s´enfonsa a lo riu.
Tire amunt,
vaig a peu,
cant al ras
Jo parle d'allò que estime,
no cante per los diners
Alce la veu i aprofite
per a dir tot el que sent.
Parle del mar i la terra,
de sa flor i de s´arrel.
Des de l'alt d'aquesta serra
retrona el meu cantar.
Tire amunt,
vaig a peu,
Al llom porte la guitarra
m´acompanya al caminar.
Aquesta nit baixe a la plaça,
vine si em vols escoltar.
Del retor jo no me fie,
l´alcalde ja (m´ha)enganyà
Ai! de les xiques fadrines
sempre m'emporte galtà.
Tire amunt,
vaig a peu,
cant al ras
