Sempre tard
Sentat en una plaça
tot es fa esperar,
veig ala gent com passa
començant-me a mirar.
La cigarreta s'apaga
ja no em queda tabac
i el sol que em dona a la cara
comença a molestar.
Ja es torna a començar
la història del que arriba tard,
ahir era jo però avui tu t'has passat.
Sembla que juguis amb mi
o que t'agradi fer patir,
això no ho podràs repetir.
Després quan arribis no hi seré
i voldràs que algú et miri
i quan te'n adonis que has fet tard
ja hauré marxat.
I amb les mans a la butxaca
i cara de despistat,
me'n vaig al bar de la plaça
a comprar més tabac.
La cambrera me'n demana,
em nota mig penjat
després em convida d'una canya
i per avui ja he sopat.
Miro pel vidre i què veig:
una estrella de l'univers,
minifaldilla i escot obert.
Sempre quan quedem per sortit
em posa a cent el teu vestir;
quina sort que siguis amb mi.
Ja no hi ha rellotges,
ja no hi ha aquella gent que mira
i és que el sol escalfa més que maig
al teu costat.
Autor(es): Digit Arts
