Cala Montgó
El cel blau per teulada
parets de penya-segats
les gavines fan niuada
en un racó arrecerat.
Veuen que passen les barques
plenes de braus mariners,
veuen la mar sense onades
les barques aparellades
sempre de dos en dos.
Cala Montgó
racó de pau i de llum.
Cala Montgó
racó de pau i perfum.
Cala Montgó
racó de més bell encís.
Cala Montgó
un bocí de paradís.
La lluna se’n va a la posta,
les barques tornen a port,
les gavines bones mares
arrenquen d’un vol molt fort.
A les barques tot darrere
el bon menjar van buscant,
perquè amagats a la penya
sos fills no es morin de fam.
Autor(es): Ramon Carreras i Perich
